Candidatura d'Unitat Popular

Santa Eulàlia de Ronçana

Visió actual del paisatge i el Medi Ambient a la Vall del Tenes

Històricament el Vallès Oriental i més concretament la Vall del Tenes ha gaudit d'un paisatge caracteritzat pel mosaic de boscos, masies, camps de conreu i rieres a l'empara dels Cingles del Bertí i més al nord el Montseny. Relleus suaus que permetien als seus pobladors a simple vista gaudir d'un paisatge que m'atreviria a dir, si anem 50 anys enrere, no tenia res a envejar a la Provença francesa o la Toscana italiana. Aquesta bellesa i la proximitat a l'àrea metropolitana Nord va convertir la Vall del Tenes en una presa fàcil per l'especulació i la conversió de terrenys agrícoles i boscos en urbanitzacions.

 El model de desplaçament en vehicle privat i segurament l'absència d'un transport públic de baix impacte com el tren, que hagués donat un poblament més compacte, va ajudar molt a convertir els suaus turons vallesans en un continu d'urbanitzacions que de vegades es perd a la vista, com és el cas de les urbanitzacions situades a l'Oest de Lliçà d'Amunt. Però la mala planificació i l'especulació no es va limitar a la construcció d'habitatges sinó també a la profusió de grans indústries i empreses esquitxades pel territori, sense seguir un model ordenat de concentració d'aquestes i integració al paisatge, en tenim molts exemples tant a Lliçà com a Santa Eulàlia de Ronçana.


L'expulsió de població de Barcelona per l'augment constant del preu de l'habitatge, l'amenaça del 4t cinturó o l'eix del Tenes i la mala gestió ambiental i paisatgística dels municipis valltenencs pot acabar convertint la nostra estimada vall en un continu urbà, on abans hi havia profusió de boscos, fonts i conreus ara trobem grans superfícies comercials, aparcaments asfaltats, naus industrials o carrers sense arbres.


Hem d'exigir als nostres ajuntaments i a totes les administracions implicades la protecció del nostre territori, de l'activitat agrícola i la cura del nostre paisatge, d'aquesta manera estarem mantenint i augmentant la biodiversitat dels nostres hàbitats, lluitant contra el canvi climàtic i per tant augmentant la nostra qualitat de vida.
Potser està instal·lat al cap dels nostres polítics i tècnics d'ajuntaments i entre els mateixos veïns i veïnes que pel fet de tenir un arbre al jardí de casa, una petita superfície de gespa o simplement llindar amb un bosc o conreu ja no cal prestar atenció a la planificació i millora del paisatge dels nostres pobles. Aquesta concepció és absolutament errònia. Cal emprendre mesures encaminades a la millora del paisatge i per tant de la biodiversitat.


A Santa Eulàlia sense anar més lluny hi ha la previsió de remodelar el Pla de l'1 de l'Octubre (l'actual parking del CCC la Fàbrica) o la Plaça 11 de Setembre, tot i que sembla més urgent la remodelació de la Plaça de l'Ajuntament. Arribat aquest moment doncs, hem de saber entre totes trobar un bon equilibri entre afavorir el seu ús per la població i crear uns espais verds urbans d'alta qualitat paisatgística amb la reducció a la mínima expressió de superfícies impermeabilitzades i per contra projectar la plantació d'arbres i vegetació (tindrem ombra, augmentarem la biodiversitat i lluitarem contra el canvi climàtic) o la creació d'àrees per aparcar bicicletes i en el cas del Pla de l'1 d'Octubre, si s'ha de destinar una part a aparcament, que aquest continuï sent de terra o ferm drenant.


Altres mesures que poden millorar el paisatge dels nostres pobles són la realització de podes respectuoses afavorint el creixement dels arbres, no reduint-lo, la plantació de barreres visuals vegetades per reduir l'impacte visual i acústic de les infraestructures viàries i les àrees industrials, la reposició dels arbres morts als carrers i places, la delimitació de les àrees d'aparcament que actualment ocupen zones verdes o la creació d'ENIM's (Espais Naturals d'Interès Municipal). Totes aquestes mesures són de baix cost econòmic i alt valor ambiental i paisatgístic, per tant s'han poder dur a terme amb urgència.